SOS es Trenc

   "Es Trenc es troba, enguany més que mai, en situació d'alarma. El malalt il·lustre es troba a la unitat de cures intensives i amb pronòstic reservat. L'estat de conservació és 0". Això és el que pensa Jaume Servera, gemorfòleg i professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

   "Les causes són males de significar. Crec que són una combinació de diversos factors. Entre aquests, està l'agent patogen; la pressió antròpica, molt per sobre del que són les possibilitats del sistema per aguantar i recuperar".

   Les solucions que aporta l'especialista mediambiental són les següents:

-Regulació de l'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

-Educació de l'usuari.

-Gestió ambiental: Tenir cossos, coneixedors, de professionals capaços de gestionar, controlar, recuperar l'espai amb tècniques adequades.

-Diversificació de l'oferta; eficient distribució de la demanda.

   En opinió de Servera, el projecte de passarel·les de fusta amb cordons que el ministeri de Medi Ambient pretén aplicar a es Trenc, amb l'objectiu de preservar les dunes, "és un teatre de cartró-pedra. Hi ha una actuació similar ja acabada a Formentera i la veritat és que està molt lluny de voler preservar. Amb això, s'intenta adequar, urbanitzar, l'espai natural a les necessitats de l'home, quan hauria de ser just el revés. Una cosa és incompatible amb l'altra. Aquesta intervenció suposaria crear un parc urbà, que pot quedar estèticament molt guapo i pot anar bé per diverses espècies vegetals. Però per la platja i el sistema dunar, aquest projecte no hi concorda gens. I sobretot, cal tenir present que cada platja és un món, i té tot un seguit de singularitats que s'han de tenir extremadament presents".

   El batle de Campos, Andreu Prohens (PP), mostrà la seva satisfacció per l'anunci d'aquest pla que promou el gabinet comandat per Jaume Matas. En aquest sentit, manifestà: "És un projecte similar al de Formentera. No és gens impactant i contribuirà a preservar les degradades dunes".

   D'altra banda, Jaume Servera denuncia que: "Un dia vaig quedar astorat en veure a es Trenc com la Policia Local de Campos es passejava amb un tot-terreny per la zona més fràgil del sistema. És evident que qui hauria de donar llum dóna fum. Quan aquest fet, consider que les raons sols poden ser dues: o han de justificar el servei o s'és ignorant. Sens dubte, la gestió de l'ANEI està en mans de gent inadequada". Així mateix, un important nombre de ciutadans han criticat que treballadors de determinats quioscs i afins, accedeixen fins el lloc de feina i varis indrets concrets més, per sobre les dunes i, en conseqüència, s'han creat nous camins i fet molt de mal a la zona protegida. A més, Servera pensa que l'habilitació dels quioscs fou una absoluta botada de llei per part de Costes que ha generat molt d'impacte al sistema. Un exemple de la incoherent ubicació dels quioscs és l'acumulació d'arena a la part posterior d'alguns, convertint-se en obstacle per la regeneració natural d'es Trenc.

   "Impactam a una velocitat més accelerada del que el sistema pot sostenir per sobreviure. L'espai necessita una assistència a les seves pròpies necessitats. La freqüència de gent ha augmentat moltíssim, en especial del 95 fins ara, i l'ANEI està responent dins una agonia".

   Finalment, el professor de la UIB ha expressat la seva oposició a la retirada d'alga: "No s'hauria de treure mai. És un sensor ecològic que forma part del medi i que, per tant, ajuda a l'evolució natural de la platja". En un altre ordre, un considerable nombre de persones s'han queixat de la regulació de l'entrada a es Trenc per les bicicletes i motos, que tenen entrada lliure ja que no hi ha barrera ni guardes per aquests mitjans de transport. També n'hi ha que es lamenten de les incomoditats que es troben els minusvàlids. Segons diuen, molts d'ells arriben fins a la barrera i han de fer mitja volta fins l'Ajuntament per obtenir les claus amb que poder entrar. La desinformació en el conjunt de l'ANEI és evident. Venedors ambulants il·legals, robatoris i falta exagerada de socorristes generen també desenes de denuncies.

                                                                                            Tomeu Obrador